Aigua

Es calcula que cada any moren 3,6 milions de persones per malalties derivades de l'aigua contaminada.

Water ink _ BDDP Unlimited and Solidarités International - UK from BDDP Unlimited on Vimeo.

Frases extretes de Walden

Aquestes son algunes de les frases que vaig recollir del llibre Walden, o la vida als boscos (1854), de Henry David Thoreau. L'obra, meitat relat d'aventures autobiogràfiques, meitat tractat de reforma moral, narra l'estada de l'autor als boscos de Walden, aprop de Concord, que als 28 anys, es va construir una petita cabana de fusta a la que hi va viure durant dos anys, dos mesos i dos dies, per demostrar la viabilitat de l'autosuficiència.

Capítol 1. Economia

- Veig homes, del meu poble, que tenen la desgracia d'haver heretat granges, cases (...) Hauria estat millor que haguessin nascut al mig dels prats i que haguessin mamat d'un llop, ja que potser haurien vist més clarament quin camp estaven destinats a conrear.

- La part més gran del que els meus veïns anomenen bo, crec en la meva ànima que és dolent, i si em penedeixo de res, és molt probable que sigui del meu bon comportament.

-Per a mi, cap home no ha perdut categoria per portar un pedaç a la roba, però estic segur que hi ha més preocupació, normalment, per portar roba a la moda, o almenys roba neta i sense pedaços, que per tenir bona consciència.

- Totes les generacions es riuen de les modes antigues, però segueixen religiosament la nova.

- Mentre que la civilització ha estat millorant les nostres cases, no ha millorat de la mateixa manera els homes que les han d'habitar. Ha creat palaus, però no era tan fàcil crear nobles i reis.

- No hi ha ningú tan pobre que s'hagi d'asseure damunt d'una carbassa. Seria qüestió de ganduleria.

Capítol 2. On vaig viure i amb quina finalitat.

- Algunes (ubicacions) potser es consideren massa allunyades del poble, però tal com ho veig jo era el poble el que estava massa lluny d'allà.

- La riquesa d'un home depèn de tot allò que aquest pugui prescindir.

- El Harivansa diu: "Un habitatge sense ocells és com una carn sense adobar". Casa meva no era així, ja que em vaig trobar de sobte que era veí dels ocells; i no era que n'hagués empresonat cap sinó que m'havia fet la meva gàbia a prop seu.

-Malgastem la nostra vida amb el detall. (...) Simplifiqueu, simplifiqueu.

- El meu cap són mans i peus.

Capítol 4. Sons.

-No era temps que restava de la meva vida sinó una activitat molt superior a la que era habitual per a mi. (...) jo vivia com els indis Puri, de qui es diu que "com que per ahir, avui i demà només tenen una paraula, expressaven els diversos significats assenyalant enrere per dir ahir, endavant per dir demà o a sobre per indicar el dia present".

Capítol 8. La ciutat de Concord.

- Estic convençut que si tots els homes visquessin amb la mateixa senzillesa que vivia jo, els robatoris no existirien. Només se'n cometen a les comunitats en què uns tenen més del que és suficient i altres no en tenen prou.

Capítol 9. Els llacs.

- He robat molts matins per transcórrer així (flotant per la superfície) la part més valuosa del dia, perquè era ric no pas de diners sinó d'hores de sol i dies d'estiu i els gastava amb generositat.

Capítol 10. La granja de Baker.

- Gaudeix de la terra però no la posseeixis. Pel desig d'empresa i per la fe, els homes es troben on es troben, comprant i venent, i malgastant la seva vida com a servents.

Capítol 11. Les lleis superiors.

- No puc pescar sense perdre una mica el respecta a mi mateix.

- És cert que es pot viure i viu, en gran mesura, la de depredació d'altres animals, però és un mètode miserable (com bé sap qualsevol que hagi atrapat conills o degollat xais), i aquell que ensenyi a l'home a limitar-se a una dieta més innocent i saludable serà considerat un benefactor de la raça. Sigui quina sigui la meva pràctica, no tinc cap dubte que és una part del destí de la raça humana, en la seva millora gradual, el fet de deixar de menjar animals, amb la mateixa seguretat que les tribus salvatges es van deixar de menjar els uns als altres.

Conclusió.

- Hi haurà gent que serà patriota sense tenir respecte per si mateixa i que sacrificarà el més gran per el més petit.

- La riquesa supèrflua només pot comprar coses supèrflues.

- Existeix un influx incessant de novetat al món i, no obstant això, tolerem una estupidesa increïble.

Indigneu-vos

Stéphane Hessel va ser un soldat resistent de la Segona Guerra Mundial i va aconseguir escapar d'un camp de concentració nazi. A l'any 1948 va col·laborar amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara, als 93 anys, veient que el seu final no és llunyà, fa una crida als joves: Indigneu-vos.

"Vos desig, a cadascú de vosaltres, que tingueu el vostre motiu d'indignació. És preciós. Quan quelcom ens indigna, com a mi em va indignar el nazisme, ens tornem militants, forts i compromesos."

Aquest és el text en PDF (encara no s'ha traduït al català): http://www.attacmadrid.org/wp/wp-content/uploads/Indignaos.pdf

Pensament científic.

Julio Anguita sobre la crisi econòmica i altres temes d'actualitat